Benvingut, benvinguda a aquest espai de reflexió personal, individual, íntim… que m’encanta compartir amb tu que em llegeixes.
Aquesta vegada posaré la meva MIRADA PARTICULAR en un tema que m’apassiona observar des de fa anys: les memòries que acumulem en el nostre cos i en la nostra ment i que, reforçades per l’aprenentatge que fem durant la infància, marquen intensament la nostra manera d’entendre i, per tant, de viure la nostra vida.
A partir del naixement, amb la nostra arribada al món, ens unim a la Història de la Vida que ens ha precedit.
Això ho fem de dues maneres diferents: a través del COS FÍSIC i a través dels APRENENTATGES que, al llarg de la nostra llarga etapa de maduració fins que assolim la maduresa biològica, anem interioritzant.
A TRAVÉS DEL COS:
Tots els cossos venen d’altres cossos. La BIOLOGIA i la GENÈTICA ens aporten grans quantitats d’informació per mantenir vius els nostres organismes físics. Aquesta informació s’ha anat perfeccionant al llarg de l’evolució. El cos ens el passen els membres de la nostra família, però els seus cossos venen de generacions i generacions de cossos anteriors i, si anem prou enrere, veurem que es trobaran amb les espècies d’homínids anteriors que a la seva vegada procedeixen de l’evolució dels cossos dels primats, que apareixen en algun moment de l’evolució dels animals superiors que a la seva vegada tenen l’origen en aquella primera cèl·lula que va aparèixer en un toll d’aigua escalfada per la llum del Sol.
Així, cal comprendre que cada cos humà porta memòries en la seva estructura de tot aquest recorregut. Des d’aquest punt de vista carreguem amb memòries de tota la HISTÒRIA DE LA VIDA sobre aquest planeta. La majoria d’aquestes memòries són INCONSCIENTS, s’utilitzen de manera AUTOMATITZADA i les COMPARTIM amb la majoria dels ANIMALS SUPERIORS gairebé fil per randa.
Evidentment que, es tracta de memòries que tenen a veure amb la SUPERVIVÈNCIA DEL COS, com l’organisme físic extraordinàriament complex que és.
A TRAVÉS DE L’APRENENTATGE:
Es tracta de la PROGRAMACIÓ MENTAL APRESA DEL GRUP SOCIAL EN QUÈ NAIXEM I CREIXEM i que genera el sistema de creences a través del qual construïm allò que considerem que és la REALITAT, la interpretem, li donem significat i ens hi relacionem.
Aquest SISTEMA DE CREENCES és compartit i l’anem aprenent durant la infància. Ens l’ensenyen les generacions anteriors i així és com va passant a les generacions següents.
A mode d’exemple, podríem dir que funciona com si, en el moment de néixer en una determinada família, ens pugéssim a un vagó determinat d’un TREN que ja està en marxa des de molt temps abans. En pujar a aquest vagó del tren ens sentim units a la gent que hi trobem en ell i que, a la seva vegada, van pujar al tren unes quantes estacions abans que nosaltres i van unir-se a la gent que hi havia en aquell moment i que ara ja no hi són perquè s’han baixat unes parades abans que pugéssim nosaltres.
D’aquesta manera ens unim, a través dels pares, amb els avis i a través d’aquests amb els besavis… i així ens quedem enganxats/des a tota la gent que ha pujat al tren des de la primera estació de partida en temps remots fins a l’estació en la qual hem pujat nosaltres. I ens sentim especialment units/des a aquells que han viatjat en el mateix vagó que nosaltres. I a través de nosaltres, els que pugin després quedaran units a tots el que han viatjat en aquest tren des de la primera estació de partida. Per tant, la nostra educació, el nostre aprenentatge, no depèn només de la dels nostres pares sinó de la de tots els nostres avantpassats. Encara que hi hagin hagut modificacions a poc a poc, TENIM DINS DEL NOSTRE CERVELL INFLUÈNCIES DE FA MILERS ANYS: TANT BIOLÒGIQUES COM EDUCACIONALS.
Carreguem a les espatlles amb tota la història de la Humanitat, que no ha evolucionat gaire perquè fins fa molt poc temps GENERACIÓ RERE GENERACIÓ NOMÉS INTENTAVEN SOBREVIURE. Per això hi ha hagut pocs canvis dins el sistema de creences que s’ha anat passant de pares a fills i això fa que les informacions estiguin molt ben assentades perquè generació rere generació s’han utilitzat les mateixes sensacions de les mateixes maneres.
Està clar que si ens quedem en el tren, perpetuem la història de supervivència i la seguim passant endavant. Aquesta és la realitat.
El SISTEMA DE CREENCES après dins de l’entorn FAMILIAR té a veure específicament amb la gestió emocional. Les emocions condicionen les nostres accions, les nostres actituds, les nostres conductes… L’aprenentatge de la gestió emocional familiar ens dona PAUTES respecte a quines sensacions podem/hem sentir i quines no. I en quines circumstàncies podem/hem de sentir alguna cosa i en quines no. Quan ens podem/hem d’entristir (o enfadar, o espantar…) i quan no, en quines situacions, davant de quines persones, ens podem/hem de defensar i de quines no.
TOT EL QUE FEM, HO FEM A TRAVÉS D’ALLÒ QUE SENTIM. Per tant, aquest sistema de creences après controla la nostra conducta i les nostres possibilitats. Per tant, aquestes gravacions ens poden permetre arribar fins on nosaltres volem, o no…
Tot el que fem a la vida, mentre respectem aquest aprenentatge familiar i l’utilitzem com a base d’interpretació de la realitat que ens envolta, ho fem perquè sentim que n’estem autoritzats/des i/o obligats/des. Allò que sentim que no estem autoritzats/des ni obligats/des a fer, no ho farem mai… A no ser que ens considerem o ens considerin rebels (ovelles negres). En aquest cas, si fem alguna cosa que l’educació familiar no permet, sempre ho farem des del sofriment o des de la culpa, amb un consum energètic molt important, amb molta por i amb resultats inestables i, sovint, poc satisfactoris.
El sistema de creences heretat és molt actiu i condiciona extremadament la vida de les persones. De vegades fins que es viu una situació concreta (la maternitat, la mort del pare o de la mare, per exemple…) no podem saber com ens sentirem i què farem perquè aquesta part del programa educacional no s’ha desplegat fins aquell moment i no el tenim en consciència.
Per tant, hem d’acceptar que allò que nosaltres CONEIXEM DE NOSALTRES COM A PERSONES EDUCADES/PROGRAMADES no és ni de bon tros tota l’educació que arrastrem… Ben just n’és una petita part.
I això ens porta a plantejar-nos QUI SERÍEM NOSALTRES SI ENS DESLLIURÉSSIM D’AQUEST SISTEMA DE CREENCES I POGUÉSSIM OBSERVAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS/ES, ALS ALTRES I AL MÓN SENSE EL FILTRE QUE AQUEST SISTEMA DE CREENCES REPRESENTA??
Seguim reflexionant… Moltes gràcies per haver arribat fins aquí.
Dolors.
Abril 2024.
