CENTRAMENT: Importància de centrar-se i mantenir el centre en nosaltres mateixos/es.

Avui m’agradaria fer-te una pregunta: COM ET SENTS davant la situació que TU PERSONALMENT estàs vivint ara mateix a nivell professional? I a nivell personal?

Et convido a reflexionar-hi uns instants i a escriure el nom de les 2-3 sensacions que apareixen en primer pla quan penses en la feina i en la teva situació laboral quotidiana i concreta. També t’ho pots plantejar a nivell personal, en aquest moment de la vida.

En els darrers anys, en part degut a l’experiència de la pandèmia, la feina ha canviat per a moltes persones, en qualitat, en quantitat i en manera de fer-la. Pot ser que a nivell personal, per motius diferents, també la teva vida personal hagi canviat. Davant d’aquests canvis, amb quins pensaments i amb quines emocions reacciones tu?

Probablement, les emocions que has identificat es reparteixen entre:

  • Diferents nivells de POR:Pots sentir inseguretat, desprotecció, angoixa, incertesa, temor, desconcert, indefensió, resignació, submissió, sotmetiment…
  • I diferents nivells de RÀBIA: per no sentir capacitat de control sobre la situació ni sobre les decisions que altres prenen i que afecten directament a la teva feina o a la teva vida personal. Això ens connecta amb la impotència, l’enfado, la sensació d’injustícia, l’obligació, la gelosia, el rebuig, el disgust…

Pot ser que consideris que, en el teu fons de pantalla emocional d’aquesta temporada hi predomina la ràbia/impotència o la por/indefensió. Però si t’hi fixes bé, és possible que t’adonis de que vas saltant d’un bloc d’aquestes sensacions a l’altre unes quantes vegades al llarg del dia…

En qualsevol cas, et convido a continuació a fer-te conscient de l’impacte que mantenir aquestes sensacions (ràbia/por) al llarg del temps té:

  • Sobre el teu COS (i, per tant, sobre la teva salut): Pots observar la teva MUSCULATURA i valorar si la sents més aviat tensa o més aviat relaxada. Observa també com RESPIRES normalment (la teva és una respiració àmplia, còmoda, profunda, conscient… o més aviat és superficial, curta, ràpida…??) Recorda que respira cada cèl·lula del teu cos i que de la qualitat d’aquest procés dependrà en bona manera la teva VITALITAT…
  • Oscil·lar entre la ràbia i la por també afecta la teva ACTIVITAT MENTAL. Qualsevol estímul nou, qualsevol informació nova, qualsevol correu electrònic, qualsevol trucada telefònica… es pot rebre com una amenaça, una agressió o un nou entrebanc. Això dispara l’activitat del nostre cap i apareix una mena de “parloteig mental” que, a la seva vegada, retroalimenta les sensacions d’indefensió i d’impotència tancant el cercle i afectant a la teva ATENCIÓ, al teu PENSAMENT i al teu funcionament COGNITIU.

Aquest fons de pantalla emocional amb el seu reflex físic i mental generen una ACTITUD en la que ens situarem per rebre i donar sentit (interpretar) la informació que ens arriba de nosaltres mateixos/es, dels altres i del món  i des de la qual hi reaccionarem, hi donarem resposta, en forma de decisions i d’accions.

Si et fixes bé, quan reaccionem sentint ràbia/impotència o por/indefensió, és perquè la realitat no és pas com nosaltres la volem, com ens agradaria, o com ahir ens van dir que seria… Això ens fa interpretar la situació com perillosa, agressiva, hostil per a nosaltres… I hi reaccionem a la defensiva. Tant la ràbia com la por, que son emocions bàsiques de les que maneja el sistema cerebral límbic, ens TANQUEN: el COS tendeix a contreure’s, a cabdellar-se sobre si mateix i la MENT s’enfoca només en allò que disfunciona i en allò que és canviant…

Si hi poses atenció t’adonaràs que aquesta és la reacció natural quan els radars del sistema límbic/emocional detecten que estem en una situació de PERILL VITAL IMMINENT. Reaccionem en tancament per protegir-nos físicament i per no distreure’ns mentalment d’allò que vivim com potencialment agressiu o perillós. 

Es disparen els mecanismes automàtics de RESILIÈNCIA BIOLÒGICAque ens activen i ens preparen per lluitar o fugir: Només importa sobreviure i no en som ni massa conscients.

Quin és el problema d’aquesta manera de reaccionar?? Doncs que NO ÉS REALISTA. Hi ha una realitat que no t’agrada però no estàs en perill vital real i imminent.

Per tant no hi ha contra qui lluitar ni de qui fugir de manera realista i tota l’activació generada pels sistemes instintiu i emocional acaba produint efectes a diferents nivells:

  • CONTRACTURES MUSCULARS diverses (el cos està a punt per sortir corrent o per atacar i no fa ni una cosa ni l’altra…): cervicàlgies (migranyes, vertígens…), lumbàlgies…
  • DIFICULTATS PER DESCANSAR adequadament: qui es pot adormir si les alarmes cerebrals detecten perill vital?? Et sents en una mena de situació d’emergència permanent.
  • PENSAMENTS EN BUCLE molt centrats en el que hem perdut amb els canvis. Això farà que dediquis temps i energia a la QUEIXA, a la REIVINDICACIÓ i a la CRÍTICA. Saps de què et parlo? Sents quant cansa?
  • Està clar que mantenir aquesta actitud tindrà impacte tan sobre la SALUT FÍSICA com sobre la MENTAL.
  • I amb la mirada clavada en allò que ja no tens i l’estretament mental que aquestes sensacions ens provoquen, quanta consciència tindràs de les POSSIBILITATS QUE LA NOVA SITUACIÓ T’OFEREIX A TU PERSONALMENT?? Està clar que no gaire…

Al llarg de l’evolució, totes les espècies amb les que els compartim, han utilitzat els cervells instintiu i emocional per orientar-se de manera automàtica i inconscient, cap a comportaments que afavoreixen la supervivència i allunyar-se d’aquells que la podrien comprometre. Aquests cervells escanegen contínuament tan l’entorn com l’interior de l’individu.

Els CANVIS SOBTATS tan interns (baixada de sucre en sang, per exemple) com externs (aparició d’un depredador, d’un incendi, d’una tempesta…) sempre es llegeixen com un PERILL VITAL POTENCIAL i tot l’organisme hi reacciona.

A pesar de tenir un neocòrtex cerebral capaç de fer una interpretació racional, conscient, ponderada i realista del que està passant, si no hi poses molta atenció, per defecte agafa el control el pilot automàtic del sistema emocional. Per això ESTEM MOLT MÉS PENDENT DEL QUE PASSA FORA DE NOSALTRES: de les circumstàncies, del que s’ha de fer, del que fan o haurien els altres, de com haurien de ser les coses… QUE DE QUINES SON LES EMOCIONS AMB LES QUE HI ESTEM REACCIONANT.

Si entrenessis l’hàbit de preguntar-te tot sovint com et sents i de fer-te conscient a través de l’observació del teu COS, del teu PENSAMENT i de la teva ACTIVITAT MENTAL, t’adonaries quan estàs sentint EMOCIONS BÀSIQUES i què, per tant, l’ACTITUD amb que estàs reaccionant és de SUPERVIVÈNCIA.

Aleshores, si et fas conscient de que la vida no et corre perill de manera immediata i real, POTS AGAFAR TU  EL CONTROL CONSCIENT DEL QUE ESTÀS PENSANT I SENTINT (a través de la part prefrontal del neocòrtex) i pots donar a la situació que vius un altre sentit, que possibilitarà reaccionar-hi de manera diferent.

Fixa’t que t’estic parlant d’agafar tu el CONTROL CONSCIENT I DECIDIT DEL QUE PENSES I DEL QUE SENTS perquè tens un cervell humà que possibilita transcendir i dominar el cervell instintiu/emocional de supervivència (pensa que som els únics éssers capaços de morir de gana en presència de menjar, per decisió pròpia de no ingerir-lo…). T’estic parlant de generar una ACTITUD NOVA, basada en sensacions diferents de les emocions bàsiques (especialment ràbia i por però també sorpresa, tristesa, alegria i fàstic…) amb les que sobreviuen els animals, des de la que reinterpretar la realitat i decidir com comportar-te.

Això només està a l’abast d’un CERVELL HUMÀ ADULT (més de 23-24 anys) que no estigui en una situació de perill vital real i immediat. Crec que reuneixes els dos requeriments, en aquest moment concret, si estàs llegint això.

I arribats/des a aquest punt segur que em preguntaràs: I AIXÒ, COM ES FA?  Quines serien les sensacions alternatives a les emocions bàsiques com a fons de pantalla del nostre dia a dia? Doncs això ho pots aprendre en el Taller de centraments que dirigeix la INGRID TORRA.

Dedicar una hora a la setmana a treballar activament en l’aprenentatge i l’entrenament de tècniques que t’ajudin a recuperar el teu centre i explorar com et veus i et comprens a tu mateix/a, als altres i al món que t’envolta és sens dubte una inversió intel·ligent.

Si t’interessa pots demanar informació sobre els horaris i els grups que encara estan oberts. T’agradarà!

Dolors.

Octubre 2024.