Benvolguts/des companys i companyes,
Tinc el plaer de presentar-vos la proposta de treball que he preparat per aquest curs 2026-27. Com sempre treballarem i reflexionarem junts/es d’octubre 2026 a juny 2027.
Confio que ho trobeu interessant i us animeu a acompanyar-me un curs més en aquest camí infinit de l’autoconeixement i la descoberta interior.
Si us interessa podeu inscriure-us posant un correu electrònic a dolors@dolorsmonturiol.com o un WhatsApp al 616119934.
Aquí teniu la meva proposta, us agraeixo que en feu una lectura conscient. GRÀCIES!!
PROPOSTA DE TREBALL. La PARAULA que ens FA: llenguatge i construcció de la realitat/veritat. CURS 2026-27.
Durant aquest curs explorarem com EL LLENGUATGE (verbal i no verbal), especialment les paraules i els pensaments influencien la manera de percebre, d’interpretar i de relacionar-se que té cada un/a de nosaltres amb la REALITAT. I en la construcció de la VERITAT i la POSTVERITAT dins les quals emmarquem la nostra experiència vital.
Partirem d’una intuïció que travessa tota la HISTÒRIA HUMANA: la paraula no es limita a descriure un món que ja existeix fet i acabat sinó que, en bona part, el construeix.
Ho trobem ja fa mil·lennis en els grans RELATS MÍTICS I RELIGIOSOS de cultures que mai es van conèixer entre elles —Egipte, l’Índia vèdica, Israel, Grècia, l’Islam— totes coincidint en una mateixa idea: anomenar és fer existir.
I ho trobem, amb un altre llenguatge, en el coneixement contemporani:
- La FILOSOFIA i la LINGÜÍSTICA ens mostren que cada llengua transmet una manera pròpia d’organitzar el món.
- La PSICOLOGIA i la NEUROCIÈNCIA ens mostren que el diàleg amb què ens parlem a nosaltres mateixos/es no és neutre, sinó que configura activament el JO/jo que sentim que som.
- L’ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA ens recorda que el llenguatge humà no va néixer per descriure la realitat objectivament, sinó per cohesionar grups —per generar confiança, mites compartits i cooperació a gran escala.
Aquest darrer punt és clau per a tot el que venim treballant des de sempre: el “MODE GRUP” (la manera en que utilitzem el nostre cervell quan estem centrats/des en l’entorn) NO ÉS UNA DISTORSIÓ POSTERIOR DEL LLENGUATGE, ÉS LA RAÓ MATEIXA PER LA QUAL EL
LLENGUATGE VA APARÈIXER. Des del seu origen mateix, parlar ha estat, sobretot, una manera de pertànyer. Per això no ens ha de sorprendre que costi tant, avui, parlar-nos i parlar des d’un lloc propi, individual, centrat (el “MODE INDIVIDU”) que és la manera natural en que utilitzem el nostre cervell els primers anys de la vida, quan estem centrats/des en nosaltres mateixos/es i encara no tenim consciència de pertinença a la família (de fill/a), que és el grup primer i bàsic a partir del qual es generen tots els altres. Cada mode té la seva forma particular d’utilitzar el llenguatge (el pensament i la paraula) afavorint o dificultant determinades accions i determinades conductes.
Podríem dir que, quan estem en “mode grup”, ens allunyem de la realitat cap a la veritat i la postveritat que cohesionen el grup. I quan recuperem el «mode individu» natural ens apropem a la realitat, allunyant-nos (i podent ser conscients gràcies a la perspectiva…) de la veritat i la postveritat que ens imposa el grup com a preu de la pertinença.
La proposta per aquest curs és APRENDRE A DISTINGIR, A TRAVÉS DE LES PARAULES I LES EXPRESSIONS QUE FEM SERVIR, amb els altres i, sobretot, amb nosaltres mateixos, quan estem actuant des del mode grup (que ens dilueix, ens sotmet a un «s’ha de», ens allunya del nostre centre) i quan estem actuant des del mode individu (que ens ancora, ens permet decidir des d’un lloc propi).
Veurem que existeixen paraules/expressions que ens empenyen a centrar-nos en el grup i altres que ens empenyen cap al nostre propi centre. Explorarem també, de manera experiencial, com la mateixa paraula o expressió, dita/pensada en un mode o en l’altre, te significats i connotacions absolutament diferents. I des-cobrirem que hi ha paraules i
expressions que existeixen només en un dels dos modes ja que en l’altre no tindrien cap mena de significat.
En ADONAR-NOS DE L’IMPACTE QUE TÉ EL NOSTRE DISCURS (sobre nosaltres mateixos/es, sobre els altres i sobre el món…), podrem decidir fer-nos-en càrrec responsablement. Es tracta de recuperar la capacitat de triar conscientment des d’on parlem i des d’on ens parlem, en comptes de fer-ho des del pilot automàtic après en la infància i mai qüestionat. I recuperar així el nostre centre natural.
Per fer aquest recorregut combinarem diferents mirades: la filosofia del llenguatge, la lingüística, la neurociència, la psicologia, l’antropologia, la filosofia, la mitologia comparada… amb un treball molt concret basat en l’experiència física, mental i emocional, perquè el centrament que busquem no és només una idea per entendre, sinó una vivència per sentir i per practicar sessió rere sessió, dia rere dia.
L’OBJECTIU FINAL del treball que us proposo és seguir explorant eines amb les que comptem i generar la disposició anímica que cal per atrevir-nos a retirar les ulleres de la veritat i la postveritat dels nostres avantpassats que vàrem acceptar quan teníem 5-6 anys i poder així recuperar la CAPACITAT NATURAL DE PERCEPCIÓ que tots/es teníem durant la infància i a la que retornem cada vegada que posem els peus a terra, respirem conscientment i recuperem el nostre centre.
Com sempre, la proposta no pretén forçar cap canvi en ningú… Aquest treball només pretén que cada un/a s’adoni individualment de quina és la seva situació personal i que pugui prendre en consideració la possibilitat d’agafar el control conscient del seu pensament, de la seva paraula i de la seva conducta.
A través d’aquest CANVI DE CONSCIÈNCIA es generaria una NOVA COMPRENSIÓ que comportaria canvis en l’experiència vital de tots aquells/es que es decideixin a explorar-ho.
Us recordo que, com sempre, tingueu cura de NO CREURE-US RES DEL QUE JO US DIGUI… Simplement observeu, de tot el que anem parlant, què us ressona i què des-cobriu i re-coneixeu en vosaltres mateixos/es, en els altres i en el món.
Confio que us resulti prou interessant i engrescador com per a acceptar el repte de seguir fent passos cap a dins!
I QUE US DECIDIU A ACOMPANYAR-ME UN CURS MÉS!!
