Tinc el plaer d’oferir-vos un TALLER INTENSIU el dissabte 29 de juny. En ell ens plantejarem fer un recorregut a través de les diferents ETAPES NATURALS DE LA VIDA D’UN ÉSSER HUMÀ. En cada etapa trobem una manera de sentir-nos determinada i característica de l’etapa en qüestió que ens ajudarà a comprendre’n el significat i a desenvolupar-nos en ella. Cada etapa té el seu sentit i la seva raó de ser i hi trobem les vibracions que ens ajuden a passar a l’etapa següent de manera natural.
La intenció del treball és explorar de manera vivencial les vibracions que caracteritzen cada etapa i aprendre a aprofitar aquestes vibracions en el nostre benefici per aconseguir completar el procés vital de manera natural, satisfactòria i fàcil.
Degut a l’impacte que té en nosaltres el SISTEMA DE CREENCES en el qual hem crescut i en el que vivim, aquest procés natural no es pot desenvolupar correctament perquè queda truncat en una de les etapes de la que rara vegada aconseguim sortir. Però això ja ho anirem descobrint…
Aquest sistema de creences ha anat passant de generació en generació des de molt enrere i està compartit per moltes persones. Això fa que estigui tan normalitzat que sovint resulta difícil de prendre’n consciència clara.
Si ens traslladéssim a ÈPOQUES PASSADES: al Paleolític o a l’Edat Mitjana, per exemple (en realitat en qualsevol època prèvia a la revolució industrial i la despoblació de les zones rurals…), veuríem algunes dades pràctiques:
- Dels 0 ALS 6-7 ANYS, nens i nenes estaven AL CÀRREC DE LES DONES DEL GRUP al que pertanyien i no se’ls exigia gaire res. De tota manera, des del refugi de les dones, observaven i aprenien com es relacionava tothom i les sensacions que es movien en la tribu.
- Dels 7 ALS 14 ANYS era el temps de FORMACIÓ I APRENENTATGE DE LA MISSIÓ que tenien cada un/a: aprenien a ser útils per al grup. Els nens marxaven a la feina dels pares i començaven a aprendre el seu “ofici”. I les nenes seguien amb les dones, però ara ja amb responsabilitats creixents, aprenent també la que serà la seva feina.
- Dels 14 ALS 21 ANYS era el temps de la CRIANÇA. Als 14-15 s’emparellaven per ordre i conveniència dels caps de família. Les nenes començaven a tenir fills i els atenien juntament amb les altres dones del grup. Els nens ja podien portar ells sols el seu “negoci” perquè ja havien après del pare tot el que els calia saber.
- Dels 21 ALS 28 ANYS, les noies seguien tenint fills i atenent-los. Si no podien tenir més fills seguien atenent els fills de la resta de dones del grup. A més començaven a entrenar a les seves filles de 7 anys en la maternitat. Els nois ja tenien un fill de 7 anys al que havien de començar a ensenyar l’ofici per a que quan en tingui 14 i el pare 28 estigui en condicions de substituir-lo si cal.
Fixem-nos que, a partir dels 21 anys ja no hi havia res nou a aprendre. Ara tocava ENSENYAR EL QUE SABIEN A LA GENERACIÓ SEGÜENT: es repetia la feina amb els diferents fills si en sobrevivien uns quants. Ells ensenyaven als nens a fer la feina que els toqués i elles ensenyaven a les nenes a fer el que feien elles.
- ALS 28 ANYS, si tot havia anat bé, JA S’HAVIA COMPLERT LA MISSIÓ. Un fill podia fer-se càrrec de la feina i una filla podia tenir fills. Ambdós serien casats per continuar fent el mateix una generació més. El recanvi generacional s’havia aconseguit. Si es vivia més temps i s’havien tingut més fills, es podia seguir endavant assegurant més i més el recanvi generacional. Ells seguien treballant amb els fills i elles seguien atenen les criatures i els homes de la tribu fins la mort que, si havien arribat fins als 28-30 anys ja podia arribar en qualsevol moment.
En la nostra cultura de base catòlica podem observar alguns dels rituals de pas entre etapes: l’ús de raó als 7 anys (amb la Primera Comunió), la Confirmació al voltant dels 14 anys, la majoria d’edat als 21 anys fins fa tot just uns anys…
I això era la VIDA DE LA SUPERVIVÈNCIA… En reconeixeu els vestigis en vosaltres??
En els últims 150-200 anys s’han produït una sèrie de canvis que han fet que aquest model que ha estat útil per sobreviure des de que els humans habitem el planeta s’ha vist desfasat en alguns llocs geogràfics concrets.
D’una banda s’ha gairebé triplicat l’esperança de vida.
D’una altra banda hem aconseguit que una part notable de la població tingui cobertes les seves necessitats bàsiques, per tant, hagi sortit de la supervivència i es pugui plantejar la possibilitat de VIURE EL BENESTAR.
Tot plegat s’ha produït una incoherència entre el model de vida ancestral i la realitat que vivim molts de nosaltres. I això genera confusió i malestar.
I QUAN LA VIDA JA NO ÉS NOMÉS UNA LLUITA PER NO MORIR I PER DEIXAR FILLS QUE ENS SOBREVISQUIN I QUE, A LA SEVA VEGADA, DEIXIN AQUÍ ELS SEUS FILLS… QUÈ ÉS?
A més de néixer, créixer, reproduir-se abans de morir, què podem fer amb la nostra vida? I com fer-ho? Quines sensacions ens impulsen d’etapa en etapa? Quin és el significat de cada etapa d’una vida humana plena quan ja no estem sobrevivint?
Doncs aquest és el tema sobre el que reflexionarem junts/es el dissabte 29 de juny.
Confio que sigui del vostre interès i us animeu a compartir temps i descobertes.
Dolors Monturiol.
Maig 2024.
